La primera part de l'escena (amb Like a virgin com a títol), tracta d'un diàleg que al mateix temps serveix per a presentar-nos a cada un dels personatges.
L'escena, grabada mitjançant un moviment de càmera constant, sembla que estiga rodejant la taula constantment, però no és així. El càmera graba a cada personatge sempre deixant en un primer pla l'esquena de qui està davant, de fet, en moltes ocasions, ho utilitzen per a canviar de càmera sense que ho notem.
En tots els casos hi ha un travelling (cada vegada que es graba a un personatge) i de vegades es junta amb un moviment de càmera sobre el seu eix vertical al mateix temps.
S'utilitzen en tot cas primers plànols, els quals ens transmeten d'una forma més directa què senten els personatges.
La profunditat de camp és curta, únicament tenim enfocat al personatge de forma que sols centrem l'atenció en ell.
Pel que fa a la segona part de l'escena, "La propina", és un diàleg entre 7 persones, grabat mitjançant primers plànols (i algun pla mitjà) tots ells des de la banda oposta de la taula, de forma que veiem als personatjes mirant de costat. Cada vegada que els personatges miren a algun altre, s'estableix un nou eix. S'utilitzen eixos clàsics, grabats sempre sense sobrepassar els 180º. Com podem podem vore al dibuix adjunt, cada personatje té el seu propi pla, el qual es repeteix cada vegada que aquest apareix en pantalla.
En aquest dibuix es mostra un esquema de quina és la disposició dels personatges a la taula i des d'on estan grabats tots els plànols que hi han a l'escena, ordenats per ordre d'apariència.
En tots els casos hi ha un travelling (cada vegada que es graba a un personatge) i de vegades es junta amb un moviment de càmera sobre el seu eix vertical al mateix temps.
S'utilitzen en tot cas primers plànols, els quals ens transmeten d'una forma més directa què senten els personatges.
La profunditat de camp és curta, únicament tenim enfocat al personatge de forma que sols centrem l'atenció en ell.
Pel que fa a la segona part de l'escena, "La propina", és un diàleg entre 7 persones, grabat mitjançant primers plànols (i algun pla mitjà) tots ells des de la banda oposta de la taula, de forma que veiem als personatjes mirant de costat. Cada vegada que els personatges miren a algun altre, s'estableix un nou eix. S'utilitzen eixos clàsics, grabats sempre sense sobrepassar els 180º. Com podem podem vore al dibuix adjunt, cada personatje té el seu propi pla, el qual es repeteix cada vegada que aquest apareix en pantalla.
El pla general de l'escena no apareix fins al final d'ésta, de forma que els espectadors no poden situar als personatges d'una forma certa fins que no acaba.
Altra cosa que m'ha semblat prou curiosa es que en molts planols no es preocupen per un enquadre perfecte, tallant les cares d'alguns personatges i, inclús, a l'escena final, tallen per complet a un dels personatges que queda fora de pantalla.
Link per a vore l'escena:
http://www.youtube.com/watch?v=hs4ewxVW0h8&p=D1060A255E1EAECB&playnext=1&index=56
